EL NOSTRE REFRANYER : PROVERBIS, DITES I LOCUCIONS

Ser de quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Veges si talla: ganivet de fusta, esmolat amb palla. Li pegà en la figa i era el mascle...Però no sempre som ni tan bròfecs ni tan destarifats; també diem:No deixes senda vella per novella, perquè, segons pareix, cal Anar a la marxeta i no Pedre el cul darrere de novetats, que La Seu no es féu en un dia; i De moliner canviaràs, de lladre no escaparàs.

Les parèmies: els refranys, les dites, les expresions, aquest recurs tan habitual i eficaç per a il·lustrar una idea i dotar el discurs de vigor, constitueixen un legat multisecular que es troba a punt de desaparéixer. Però que no manca de funcionalitat i vigència.

Els quinze apartats en que es divideix aquest recull, junt a les notes i les propies parèmies ens ofereixen les idees sobre les qüestions importants de la vida i la cultura d‘un poble clarament diferenciat.

I. Evidencies i reflexions.

II. Això que sembla de vegades, que ens volen fer veure o que ens agradaria tant.

III. L'economia, els interessos, el negoci, i l'administració.

IV. Rivalitats, maledicència i parladuries dels pobles.

V. Masclisme, feminisme, casori, amor i sexualitat.

VI. La fam, el menjar i el beure, i el que se'n segueix.

VII. L'afany o la peresa, l'oci, els oficis i el treball (excepte els de camp).

VIII. La naturalesa, l'oratge, les estacions, l'any, el santoral, el camp i els camperols.

IX. Les condicions físiques, la fisiologia, la salut o les malalties, la vellesa i la mort.

X. La convivència, les companyies i els amics de veritat.

XI. La higiene i l'endreça personal. La fisonomia, l'ànim, el caràcter i el capteniment.

XII. Les lleis, la justícia, la repressió, els costums i la moral.

XIII. Dites ocasionals, exageracions o simplificacions, destarifos, embolics i facècies.

XIV. La casa, la família i les relacions familiars.

XV. La felicitat o la desgràcia, benestar o malestar, la sort o la malaurança.