GAIANES-XÀTIVA, UN VIATGE SENSE TORNADA

La realitat del bandolerisme valencià que desenterra Manel Arcos en aquesta obra no pot ser superada per cap ficció, tot i que, en un futur, pot servir de font d’inspiració per a escriure novel·les i filmar pel·lícules que ni els més enrevessats guionistes, ni els més realistes creadors de sèrie negra, podien haver imaginat.

El present estudi està ambientat en el període més turbulent i conflictiu de tot el segle XIX, el Sexenni Democràtic (1868-1874), i tanca la trilogia que el seu autor ha dedicat a la segona “edat daurada” del bandolerisme valencià d’aquella centúria. Una trilogia que va començar en 2010 amb “Bandolers de llegenda en terres del Xúquer i el Túria” i que, en 2013, va continuar amb “El robatori de Benimassot”.

En els sis anys subsegüents al triomf de la Revolució de Setembre de 1868, coneguda també com “La Gloriosa”, al País Valencià van esclatar tres grans focus de tensió en temes de violència social. Un d’ells és el que s’analitza en aquestes pàgines, que és el que abraça el Comtat, la Vall d’Albaida, la Costera i la zona més meridional de la Ribera Alta. Els germans Seguí, de Gaianes, van ser tres dels bandolers més importants dels qui van operar al llarg d’aquella època. Els Seguí van ser contemporanis d’altres roders de renom, com ara el Josep de la Tona, de Pedreguer; els Ganyans, de Pego; el Tio Joan de la Marina, d’Ador; els Blaus de Riba-roja; el Minyonet de Macastre; Micalet Mas, de la Llosa de Ranes; el Manco de Calderón, de Cocentaina; i Mixana, de Castell de Castells.

Manel Arcos ofereix, en aquest nou treball d’investigació, els resultats de les investigacions sobre tres capítols del passat més esbalaïdor i tan incomprensiblement ignorat i inexplorat: l’onada de robatoris que la quadrilla de Camil Seguí va perpetrar al Comtat durant el govern de transició presidit pel general Prim; l’atracament a la sucursal del Banc d’Espanya a València que el Zurdet, el seu germà Enric i uns altres van consumar en temps d’Amadeu de Savoia; i les conteses polítiques i electorals, els arranjaments de comptes, les venjances i els episodis de pistolerisme que es van desencadenar a Xàtiva i voltants des de La Gloriosa fins a la Primera República. Tres escenaris que, malgrat el procés d’amnèsia col·lectiva que, generació rere generació, ha tenallat el poble valencià, dibuixen la imatge d’un viatge sense tornada que van mamprendre tres homes revoltats pels seus destins.

Manel Arcos narra ací, amb la intensitat de la millor de les novel·les, el primer atracament de la història al Banc d’Espanya, un fet ocorregut a València a l’abril de 1871 que desborda la imatge del roder rural, aquell bandit de camí reial, aquell lladre que assaltava més o menys organitzadament les cases més acabalades dels pobles més recòndits.

Assaig modèlic per a entendre la inseguretat d’un temps passat que, com tots, no fou millor. Crònica imprescindible per a comprendre, al capdavall, la desesperació, la ràbia, la violència i la misèria que van assotar el País Valencià del segle XIX.