- Editorial:
- EDICIONS DEL SUD
- Any d'edició:
- 2024
- Matèria
- Poesia
- ISBN:
- 978-84-127688-9-3
- Pàgines:
- 92
- Enquadernació:
- Rústica
LLISTA D'ESPERA
JORGE I FERNÁNDEZ, JOSEP
Josep Jorge sinicia en la poesia amb aquest llibre. També ha publicat un llibre de narrativa, Lhome victòria, que va ser premiat a Benissa, i té publicats diversos estudis com a historiador. Amb un llenguatge senzill, però no per això menys valuós, Josep Jorge ens endinsa en un món personal, però alhora comú a tots nosaltres. Qualsevol es pot veure identificat en les situacions que hi transcorren. Lespera és leix central del llibre de poemes. Lespera entesa com a fet quotidià; així i tot, també com a objecte del pensament. En Llista despera, trobem un complex ventall desperes. Josep Jorge ha reflexionat sobre moments quotidians, també sobre situacions sobrevingudes, inesperades i desesperades. Tots els poemes sinicien amb citacions de diversos autors, que ens donen idea del contingut i de lestima que Josep Jorge té per diversos poetes que lhan influït: Estellés, Brossa, Kavafis
Cal destacar lexcel·lent citació de Bukoswki que obri el llibre, una encertada troballa que defineix el moll dels poemes. La faceta de narrador es fa notar en els poemes de la primera part, un recull desperes en què ens posa en situacions que ben podrien dir que són petits (o grans) sacrificis que hem de fer per a aconseguir certes coses. Contínuament, les cues hi són presents: al banc, al metge, a la perruqueria, als despatxos, al cinema
Podem identificar-nos fàcilment amb aquestes esperes. En les parts següents, la tècnica poètica és més elaborada, la reflexió és més profunda i deixa dun costat lanècdota que sovint apareix en els primers poemes. Hi ha poemes més personals i més descriptius. La segona part conté unes notes inesperades, reflexions que semblen espontànies, però que són meditades i ben estructurades en què una sèrie de personatges són els protagonistes dels versos; nadons, família, lenamorat, veïnes, polítics
Les referències al suïcidi (Pizarnik, Georges Eastman) com a forma de desesperació que esdevé inici, apareix en el poema «Nota», on el buidament rere la plenitud es torna pulsió, entesa, no com a destrucció, sinó com a creació des del no-res.
La tercera part es dedica a la desesperació. Hi ha una relació dialèctica entre esperança i desesperança. Podríem intuir que es tracta del contrari a lespera, però Josep Jorge la converteix en una altra forma despera. Diu: «Consumem la tensió / del deler. / Perdurem». La desesperació pot ser també una condemna: «Pense en mi, / en aquestes fràgils parets / i em pregunte per què les males herbes creixen al meu voltant». Lespera no es fa, se sent, es pateix. Marcel Proust en el volum IV de A la recerca del temps perdut (Sodoma i Gomorra) escriu: «En esperar, sofrim tant amb labsència del que desitgem, que no podem suportar una altra presència». Tant si volem com si no, en lespera ens fem presents a dins della i la nostra acció es redueix a una mínima expressió: patir en lespera. Com a exemple, aquests versos: «Com si volguera seguir / la dansa rèptil i sinuosa / dels vagons». Joan Brossa, en el poema «Nocturn capable», parlant de lamor escriu: «Ara em trasbalsa. / Que viure sigui el gaudi de lespera». I Josep Jorge relata: «Sem deu notar el temps / que duc ací esperant, / si no vens em desintegraré. / A 1.800 graus Fahrenheit». «Lligat a nosaltres amb la teua veu impossible, la teua veu!, únic afalac daquesta vil desesperació», diu Rimbaud en Les il·luminacions. Abraçar la desesperació i les seues tragèdies és sorprenent, perquè és més fàcil no fer res, esperar i que tot isca segons sha previst. I Josep Jorge ho corrobora: «Fer de lull / el rovell de coure del sol». Horaci en el seu poema «Carpe diem» ens diu «i adapta al breu espai de la teua vida / una esperança llarga». I Josep Jorge ens avisa que «La vida haurà estat / massa estreta». Malgrat això, en un altre vers ens recomana: «Que no sesgote, / mai, / aquest joc». El poema «Final» és una reflexió a cor obert sobre la realitat en què vivim, en què lespera pot ser només una ferida que cal guarir. I la vida, una llista de coses que encara estan per revisar i fer. Estem davant un llibre de poemes que invita a la reflexió amb versos sincers. Una joia dun jove poeta que irromp amb força en el panorama poètic de la nostra terra. Gaudim-ho.
Jesús Giron Araque
Juny de 2024
