VALÈNCIA DESDE EL TRAMVIA NO ÉS LA MATEIXA

Passat i present es troben en estos breus relats. Aparentment inconnexos, s entrellacen a poc a poc per a formar una història. Vivències fictícies ?que ben bé pogueren ser reals? d una ciutat que dia a dia, i sense adonar-nos, es va transformant, quan no desapareixent de la memòria dels seus habitants. Passat i present també es combinen en les imatges que acompanyen el text. Així, en perfecta harmonia, tramvies, moderns cotxes i autobusos circulen sense pudor per vells ponts davall els quals no discorre cap riu. El mateix riu, emblema de la ciutat, ja no és riu i les seues ocasionals aigües ja no distrauen la mirada dels veïns ni pertorben la seua tranquil.litat. També s han esvaït edificis i palaus que foren emblemàtics. La piqueta i l avarícia els han fet desaparéixer i, no obstant, s alcen tossudament. Mentrestant, els personatges de la història, aliens a este admirable fenomen, continuen amb les seues atzaroses vides. No és este un llibre per a la nostàlgia. Sí que és una recuperació de la memòria urbana per a mantindre-la viva. L home fa la ciutat, però és la ciutat la que, en certa manera, condiciona