- Editorial:
- EDICIONS DEL SUD
- Año de edición:
- 2018
- Materia
- Història
- ISBN:
- 978-84-948283-3-1
- Páginas:
- 232
- Encuadernación:
- Rústica
BANDOLERS DE LLEGENDA EN TERRES DEL XÚQUER I EL TÚRIA
EL CAS DEL TIO JOAN DE LA MARINA (1851-1878)
ARCOS I MARTÍNEZ, MANEL
Aquesta magnífica obra inicia la trilogia que Manel Arcos dedica a la segona edat daurada del bandolerisme valencià del segle XIX, la que va esclatar amb la Revolució de Setembre de 1868 i es va prolongar durant tot el Sexenni Democràtic i primers anys de la Restauració.
La biografia del roder Vicent Estruch Mascarell, dit el Tio Joan de la Marina, és el fil conductor daquest estudi metòdic i minuciós que linvestigador Manel Arcos fa sobre lonada de segrestos, robatoris i violència social que es va viure durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874) a les comarques valencianes de la Ribera Alta, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, la Canal de Navarrés i els Serrans.
En «Bandolers de llegenda en terres del Xúquer i el Túria», Manel Arcos escorcolla en els detalls del com, del quan i de lon. La seua estratègia és segmentar els períodes històrics per a construir-ne una mena destadística de criminalitat i, a continuació, situar darrere de la criminalitat, encapçalant-la, els roders que en bona mesura la protagonitzaren. Les descripcions són extraordinàriament vives, sense caure en el sensacionalisme, en la víscera. El llibre no és la secció de successos de la premsa vuitcentista, però utilitza la premsa, les seues cròniques, com una font rica per a trobar-li sentit a les cavalcades i les accions dels bandolers. La premsa, sí, però també els arxius municipals, els arxius parroquials i qualsevol indret, on puga haver un paper, un escrit, una narració que conte la vida breu i agitada dun bandit, es transformen en font. Vicent Estruch Mascarell, nascut a Ador en 1824, és la pedra angular daquesta història. Ell és el Tio Joan de la Marina, un dels seus malnoms. Però aquest és un llibre coral, perquè la vida del bandit no és solitària. Perquè sovint fa quadrilla. Perquè a tota hora veu com els seus companys de corregudes són empresonats o abatuts i ha de canviar de col·legues per a continuar segrestant, assaltant diligències, extorsionant o robant.
