EL LLOP DEL COMTAT

L’home és un llop per a l’home» [«Homo homini lupus»]. Així de pessimista i maquiavèl·lica és la concepció que Thomas Hobbes defén en el seu tractat «Leviathan» (1651), obra de gran repercussió en què el filòsof anglés exposa i justifica la teoria que, en una societat natural, l’ésser humà és essencialment i irreprimiblement violent, egoista i dominat pel desig il·limitat i permanent de satisfer llurs apetències.

En aquest nou treball d’investigació que el periodista Manel Arcos i Martínez fa sobre el bandolerisme valencià del segle XIX, ens adonem com el context geogràfic i la conjuntura política i econòmica poden determinar i condicionar la vida i el futur de nombrosos joves, fins a l’extrem de convertir alguns d’ells en autèntics llops.

Sota el títol d’«El llop del Comtat: La història mai contada d’un roder anomenat el Macareno», l’autor ens convida a endinsar-nos en Benialfaquí i els altres pobles dels voltants de la serra d’Almudaina —l’escenari on va nàixer i créixer el protagonista biografiat i estudiat—, per a explorar, posteriorment, el territori comprés entre Ontinyent, al ponent, i Pego, al llevant, on anirem descobrint a poc a poc els racons més recòndits i insondables d’una època que va capgirar l’ordre social i va marcar el destí de tota una generació.