ELS TREBALLS MANUALS D'UN MESTRE

Amb tota evidència, es tracta de l’esclat d’una antiga inclinació vital; molts anys després, per al xiquet desficiós, que emprava la navalla per a tallar la fusta, amb el descobriment de les gúbies i col·laborant amb els treballs dels alumnes d’un internat francés, renaix l’antiga afició que li permet de realitzar, dins la seua modèstia, una obra considerable.

L’activitat creativa, desbordant l’àmbit de la fusta, s’amplia amb l’ús del fil de ferro, el paper, el cartó, el fang, fins i tot amb elements d’una significació concreta; l’objecte més banal: una mitja frontissa, un penny o una pesseta, li serveixen per a arredonir la idea... Però és finalment, en la seua funció de mestre de Treballs Manuals a Burjassot, quan ens sorprén: ell, que ha passat de l’activitat del xiquet desqueferat, l’scout immers en la natura o, al col·legi de França, de l’intel·lectual amb necessitat de distraure’s, a les classes del Patronat Joan XXIII, ja no en té prou amb la figureta graciosa, que agrada generalment, i provoca amb els títols, el relleu del rei i els dos de les putes i, sobretot, amb aqueix, on exposa un home i una dona, al que té totes les traces d’un retaule d’altar, denunciant la perversió final per als humans de la societat capitalista.

La trajectòria clara, amb uns materials diversos i d’una manera quasi imperceptible, és l’efecte d’un procés personal, només d’un parell de dècades.

No conforme amb les limitacions de la plàstica convencional, Cristòfor ha acabat dedicant el seu lleure a l’escriptura.

Les fotografies que il·lustren aquest llibre són de Joan Àngel Ballesteros i Canet.