LA PIEL DEL ALMA

Un cementeri i el soterrament de la mare de Júlia, la protagonista, són el marc inicial d’aquest relat de sentiments profunds i de vides que en més d’una ocasió han xocat violentament.

El cementeri és el marc inicial sobre el qual Júlia comença a bastir, a base del record, el seu itinerari vital i el de les persones que sempre l’han rodejat. Al mateix lloc s’enfronta amb el padrastre, primer personatge conflictiu per a ella, i a partir d’ací es basteix tot el relat.
Accidentalment veu el nínxol de Raquel, la seua millor amiga i a la qual havia promés amb totes les forces que no l’aniria a visitar. Raquel sempre ha sigut la vida paral•lela de Júlia: amigues desde sempre, han compartit la primera comunió, la primera regla... i el que no resulta gens agradable, el fet d’haver compartit juntes uns pares conflictius –la mare de Raquel és alcohòlica– i en més d’una ocasió violents amb les protagonistes.
La història es basteix a partir d’aquestes dues vides però molt en relació a les situacions angoixoses a les que les seves famílies les obliguen a trobar-se: la mare de Júlia mai ha acceptat l’amistat de la filla amb Raquel per la diferència social o de classe entre les dues. Aquestes vides paral•leles les descobrirà el lector a través del record de la Júlia i la seva ressolució, que ací no relatarem, copsaran la lectora o el lector amb un mínim de sensibilitat.
Si parlem un poc de l’autora, Patro Moratal, hem de dir que és filla de La Font d’En Carròs, a la comarca de la Safor, encara que ha passat quasi vint anys de la seva vida a París. Sense la voluntat de fer biografisme, l’autora sembla que no pot o no vol evitar descriure l’ambient del seu propi poble, a l’època dels anys seixanta i posteriors: a la nostra novel•la apareixen fets tan quotidians com el remei dels caragols per a les berrugues; hi ha personatges secundaris com el “tio Pasqualet” o “la tia Vicenteta”; en una ocasió diu que València estava “a unos ochenta kilómetros del pueblo”...