- Editorial:
- L'EIXAM EDICIONS S.L.
- Año de edición:
- 2011
- Materia
- Narrativa
- ISBN:
- 978-84-96014-99-2
- Páginas:
- 352
- Encuadernación:
- Otros
- Colección:
- +< Genérica >
SAVIESA POPULAR. RECULL DE REFRANYS I FRASES FETES.
JOAN LLUÍS SANXIS I FORRIOLS
Per què, a hores d‛ara, un altre llibre de refranys, d‛expressions i de frases fetes?
No és una pregunta retòrica. De llibres de refranys, ja n‛hi ha. És el fet, però, que recursos expressius i comunicatius com aquells de què s‛ocupa aquest volumet, cada dia tenen menys presència en la comunicació quotidiana. Aquesta és la realitat. Potser algú dirà que no són necessaris.(...)
Els pobles, tots, tenen la seua experiència de vida i l‛han concentrada en refranys, axiomes, sentències, dites, ... mena de píndoles homeopàtico-verbals, fórmules simples i clares; poc raonades, però quasi indiscutibles, perquè s‛imposen per l‛evidència.
El conjunt de tot això forma el que anomenem saviesa popular. El nostre poble no n‛és una excepció, d‛això: també ha creat els seus concentrats verbals de seny. I a nosaltres, i sols a nosaltres, ens correspon la responsabilitat de vetllar per l‛herència que hem rebut i que hem de transmetre als nostres hereus.
Hi ha qui pensa que, per a la societat moderna, els mitjans expressius tradicionals ja no valen, per restringits i localistes. Amb aquesta afirmació hi ha una solemne declaració d‛ignorància. Perquè d‛aquella saviesa popular ben bé es pot dir saviesa universal. Perquè ho és. Fóra interessant conèixer la procedència de tants refranys que considerem ben nostres, i que, tanmateix, tenen el seu origen en èpoques i en cultures que es perden en el temps i en la geografia.
(...) Refranys, expressions i frases fetes són un recurs contra l‛empobriment i l‛uniformisme que comporta la civilització moderna, és a dir, enriqueixen la capacitat d‛expressar-se, de comunicar-se. Malauradament aquells usos lingüístics, que sovint escapen a la cotilla gramatical, són poc tinguts en compte en els àmbits acadèmics. Els ensenyants mai no haurien d‛oblidar que la llengua, abans que un fet literari (i no en diguem gramatical), és un fet social. La llengua viva identifica i individualitza el poble que l‛ha feta. Entre poble i llengua hi ha una simbiosi difícil de destriar. La substitució d‛una llengua afecta, necessàriament i negativament, la personalitat de qui la parla, siga un individu físic, siga un individu col·lectiu. Per això, el que ens proposem amb aquest treball és lluitar per la llengua que ens identifica i ens individualitza com a poble.
(...) Molts refranys, dites, etc., són fruit d‛un món cultural o laboral avui desaparegut, però, malgrat tot, se segueixen emprant, perquè l‛ús social els ha farcits d‛un sentit, potser figurat, que els fa útils i no sempre fàcils de substituir. P. ex., l‛expr. no sigues trompellot no resulta gens estranya, i no obstant, estem certs que molts dels qui l‛empren, correctament, no saben què és un trompellot. Per això, malgrat haver caducat el medi on van nàixer, els hi hem inclòs, amb la informació adient.
(...) Per tal d‛ajudar a comprendre alguns refranys i frases hem posat aclariments. De vegades ens hem arriscat a fer una interpretació. Agrairem qualsevol esmena. D‛altres vegades, però, no hem gosat d‛arriscar-nos, amb l‛esperança que algun amable lector complete les nostres mancances.
