En aquest poemari lautor vol plasmar la seua visió del món que potser no siga molt diferent de la teua. Lespai, el temps, la vida i la mort són conceptes reals que ens angoixen, ens donen alegries, ens són indiferents o es transformen en força creadora com és el cas de molts dels poemes daquest llibre.
Viatgem per lunivers amb una nau que anomenem La Terra. El viatge podria ser perfecte, però una de les espècies més desenvolupades ha entrat en contradiccions amb ella mateixa i, per si no nhi haguera prou, està destruint la nau a un ritme molt perillós.
La intolerància, el feixisme, la negació de laltre creen situacions que cal combatre. Cap persona hauria de ser humiliada per qu¨estions de sexe, religió o per qualsevol altra cosa, ni tampoc els aborígens que parlen i escriuen en la seua llengua.
Possiblement estem assoles en lunivers i lautor creu que és una gran estupidesa no gaudir daquest viatge, entre altres coses perquè no hi ha altre.
Tens en les mans al voltant de dos-cents poemes que parlen de moltíssimes coses que naixen de la necessitat de vomitar tota la indignació que sacumula entre les entranyes. Els protagonistes ací són els ningú: no hi ha reis, ni princeses, ni amos,... assoles persones: tu.
