EL TRESOR DE LA MARIOLA

Des de temps immemorable, la serra de Mariola ha guanyat tant de protagonisme que s’ha convertit en un lloc molt visitat, molt venerat i, sobretot, molt màgic. És un paratge molt freqüentat per senderistes, herbolaris, buscadors d’esclata-sangs i per amants de la naturalesa en general. Serà per la seua llegenda bimil·lenària, pels seus boscos, per les seues fonts i naixements d’aigua, pels seus masos, per les seues caves o pous de neu, per les seues coves…?

Vicentet, el protagonista d’«El tresor de la Mariola», sí que sap ben bé per què és. Ell, roder de professió i habitant de la Mariola, que té com a domicili un amagatall rocallós, ben amagat i misteriós, sap millor que ningú que la serra té altres al·licients, altres encants i molts enigmes per resoldre.

Tot i que la seua condició de lladre i la vida que porta no són cap exemple a seguir, el seu cor bondadós, la seua humilitat i la seua manera de ser i de comportar-se el recompensen sobradament.

El final del relat obrirà una porta a la imaginació, a la incredulitat o a la il·lusió, i dependrà de cada lector. Però el que sí que pot assegurar és que el més probable és que el lector es faça buscador de tresors. Potser, si té molta sort i no es cansa de buscar-ne, acabarà trobant-ne algun o, simplement, es passarà la vida buscant-ne, com li ha passat al mateix autor, encara que…

Primer títol de la nostra col·lecció juvenil «Odissea», escrit per Jordi Raül Verdú (Alcoi, 1960) i bellament il·lustrat per Lucía Pérez García (Màlaga, 1995).